El seminari l'hem iniciat amb un breu qüestionari que ens ha donat la Paula, per saber perquè havíem triat aquesta Universitat.
A continuació, la Lorena ens ha explicat el seu conte, "Conte dins un Conte". M'ha semblat molt curiós i interessant, ja que el fet d'explicar un conte dins d'un mateix conte i que els oients entenguin el significat no sempre és fàcil, però ella ha sabut captar la nostra atenció molt bé, i ens ha fet adonar-nos a tots, que és millor no capficar-se en un problema o en una cosa dolenta que ha de venir, que és molt millor viure el dia a dia, el nostre present.
Després hem comentat els aspectes formals a millorar dels nostres treballs, és a dir, com hem de presentar els treballs de forma correcte i formal.
Posteriorment, hem passat a explicar els nostres mestres. Ens hem reunit en petits grups i hem parlat de les anècdotes i sentiments positius i negatius que teníem dels nostres mestres en cadascuna de les diferents etapes. Després amb l'etapa que havíem triat, hem format una llista d’adjectius que caracteritzaven a aquells mestres que ens havien marcat, i per tant, així contestàvem a continuació la pregunta de “quin és el nostre model de mestre?”.
Hem comentat cadascuna de les etapes amb tot el grup de seminari i hem arribat a petites conclusions, com per exemple que en l’etapa d’infantil, quan es parla d’aprendre, ens referim a jugar i, en canvi, en l’etapa de primària, aprendre és esforçar-se.
Una frase que m’ha marcat d’aquest seminari és “l’educació és com una loteria”.
A continuació, la Lorena ens ha explicat el seu conte, "Conte dins un Conte". M'ha semblat molt curiós i interessant, ja que el fet d'explicar un conte dins d'un mateix conte i que els oients entenguin el significat no sempre és fàcil, però ella ha sabut captar la nostra atenció molt bé, i ens ha fet adonar-nos a tots, que és millor no capficar-se en un problema o en una cosa dolenta que ha de venir, que és molt millor viure el dia a dia, el nostre present.
Després hem comentat els aspectes formals a millorar dels nostres treballs, és a dir, com hem de presentar els treballs de forma correcte i formal.
Posteriorment, hem passat a explicar els nostres mestres. Ens hem reunit en petits grups i hem parlat de les anècdotes i sentiments positius i negatius que teníem dels nostres mestres en cadascuna de les diferents etapes. Després amb l'etapa que havíem triat, hem format una llista d’adjectius que caracteritzaven a aquells mestres que ens havien marcat, i per tant, així contestàvem a continuació la pregunta de “quin és el nostre model de mestre?”.
Hem comentat cadascuna de les etapes amb tot el grup de seminari i hem arribat a petites conclusions, com per exemple que en l’etapa d’infantil, quan es parla d’aprendre, ens referim a jugar i, en canvi, en l’etapa de primària, aprendre és esforçar-se.
Una frase que m’ha marcat d’aquest seminari és “l’educació és com una loteria”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada