La cultura lliure és tota aquella creació que s’encarrega de la difusió i l’elaboració de la cultura d’acord amb els principis de llibertat equiparables al programari lliure.
Un exemple de cultura lliure seria la Viquipèdia.
Dins de la cultura lliure podem parlar del “Creative Commons” i del “Copyleft”.
El “Creative Commons” és una organització dedicada a promoure l’accés a la cultura i a una major flexibilitat de les lleis de propietat intel·lectual. Són llicències d’ús obert, i això fa que tothom pugui utilitzar aquell material, per tant, es pot copiar i distribuir.
I el “Copyleft” sorgeix com a oposició al “copyright”, és a dir, al dret de copia.
Quan parlem de programari lliure, és a dir, a “free software”, ens referim a poder utilitzar un material, estudiar-lo, redistribuir-lo, millorar-lo i fer-lo públic.
Pel que fa a l’activitat que havíem de fer, aquests són els resultats als que he arribat, després de llegir tota la informació dels documents penjats al blink.
Cas A: El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de bàsquet".
En aquesta situació, els pares presentarien una queixa formal a l’escola i es demanaria una reunió, en la qual els pares donarien el seu punt de vista i presentarien aquelles queixes al professor d’educació física o al propi centre.
Cas B: Estem a classe fent un projecte de treball col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: "Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word".
Aquesta situació seria molt bona i productiva per als alumnes, ja que han de buscar per Internet imatges, enganxar-les i anar comentant-les segons el que han treballat a classe.
Cas C: Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: "Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo".
En aquesta situació no s’hauria de dir lo del PowerPoint amb la versió 2007, ja que l’alumne que no tingui la versió 2007, se l’haurà de baixar d’Internet, o agafar un programa compatible amb la versió 2007, sinó segurament no podrà obrir el PowerPoint ni modificar-lo.
Cas D: El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares".
En aquesta situació no es pot obligar als alumnes a comprar cap postal, ja que algú pot no portar diners, no agradar-li cap postal, o no voler-li portar cap als pares, i per tant, no els compraria lliurament, sinó perquè ho ha dit el professor.
Un exemple de cultura lliure seria la Viquipèdia.
Dins de la cultura lliure podem parlar del “Creative Commons” i del “Copyleft”.
El “Creative Commons” és una organització dedicada a promoure l’accés a la cultura i a una major flexibilitat de les lleis de propietat intel·lectual. Són llicències d’ús obert, i això fa que tothom pugui utilitzar aquell material, per tant, es pot copiar i distribuir.
I el “Copyleft” sorgeix com a oposició al “copyright”, és a dir, al dret de copia.
Quan parlem de programari lliure, és a dir, a “free software”, ens referim a poder utilitzar un material, estudiar-lo, redistribuir-lo, millorar-lo i fer-lo públic.
Pel que fa a l’activitat que havíem de fer, aquests són els resultats als que he arribat, després de llegir tota la informació dels documents penjats al blink.
Cas A: El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de bàsquet".
En aquesta situació, els pares presentarien una queixa formal a l’escola i es demanaria una reunió, en la qual els pares donarien el seu punt de vista i presentarien aquelles queixes al professor d’educació física o al propi centre.
Cas B: Estem a classe fent un projecte de treball col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: "Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word".
Aquesta situació seria molt bona i productiva per als alumnes, ja que han de buscar per Internet imatges, enganxar-les i anar comentant-les segons el que han treballat a classe.
Cas C: Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: "Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo".
En aquesta situació no s’hauria de dir lo del PowerPoint amb la versió 2007, ja que l’alumne que no tingui la versió 2007, se l’haurà de baixar d’Internet, o agafar un programa compatible amb la versió 2007, sinó segurament no podrà obrir el PowerPoint ni modificar-lo.
Cas D: El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares".
En aquesta situació no es pot obligar als alumnes a comprar cap postal, ja que algú pot no portar diners, no agradar-li cap postal, o no voler-li portar cap als pares, i per tant, no els compraria lliurament, sinó perquè ho ha dit el professor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada