Per a començar amb bon peu la sessió de seminari, després d'un llarg pont, la Paula, la nostra tutora, ens va tornar els treballs de "Com eren els meus mestres?" per a què poguéssim veure com ens havia anat i si havíem fet una bona reflexió o no.
Després tots junts vam comentar la pel·lícula de "Billy Elliot" que havíem vist en la sessió anterior, i tots vam aportar les nostres idees i reflexions. Un cop acabada aquesta part, vam dividir-nos en petits grups de 2 o 3 persones i contestàvem unes preguntes relacionades indirectament amb la pel·lícula, després ho vam posar tots en comú i vam arribar a unes conclusions. Per acabar, la Paula, la nostra companya de seminari, ens va explicar un conte molt maco i que personalment em va agradar molt, ja que va fer que indirecta o directament hi participéssim tots i que durant tota l'estona que explicava el conte, tots estiguéssim molts atents, amb els 5 sentits posats. El conte es titulava "Els tres pèls d'or del diable".
Després tots junts vam comentar la pel·lícula de "Billy Elliot" que havíem vist en la sessió anterior, i tots vam aportar les nostres idees i reflexions. Un cop acabada aquesta part, vam dividir-nos en petits grups de 2 o 3 persones i contestàvem unes preguntes relacionades indirectament amb la pel·lícula, després ho vam posar tots en comú i vam arribar a unes conclusions. Per acabar, la Paula, la nostra companya de seminari, ens va explicar un conte molt maco i que personalment em va agradar molt, ja que va fer que indirecta o directament hi participéssim tots i que durant tota l'estona que explicava el conte, tots estiguéssim molts atents, amb els 5 sentits posats. El conte es titulava "Els tres pèls d'or del diable".
Una de les frases que més se’m va quedar d’aquesta sessió de seminari, va ser: "Una combinació entre vocació i coneixement és el que necessitem nosaltres, com a futurs mestres".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada